A les 7 del matí, a la parada del bus a Bellver de Cerdanya hi fa una fresqueta molt agradable. Quatre o cinc persones s’esperen i quan arriba tots hi pugem. El cobrament, com sempre, va lentament i es manté tan car com és habitual. Va bastant buit però a poc a a poc es va mig omplint. A Bagà i a Berga són les úniques parades on hi ha clientela, tot el trajecte és plàcid sense cap tipus d’embús, sense cap rastre d’incendis i encara que tot plegat està molt sec no és nota gaire, la sensació és de verdor.
Només hi ha una cosa a destacar, la crisi del boom immobiliari ens mostra cartells principalment de “en venda” i omplen el paisatge arreu. Dels que n’hi ha menys són dels de “lloguer, es lloga”. Déu n’hi do les cases que han quedat a mig fer, són com cadàvers no enterrats! La visió general dóna una idea del desastre.
Durarà temps i temps i en quedarem tots plegats ben escaldats. En realitat ja n’estem i el més que ve ja veurem quants establiments als nostres barris de Barcelona han hagut de tancar. Tanquen o es jubilen que ve a ser el mateix.
